Gondwana Tales

En aquesta activitat s'han d'utilitzar evidències i fer hipòtesis per entendre la història d'un planeta que no és el nostre, per tal de conèixer com era abans.  

Per realitzar aquesta activitat, ens hem organitzat en equips de tres persones.

El nostre objectiu és descobrir com és la història d'un món imaginari, i determinar quines forces misterioses i quins processos van tenir lloc per tal de que sigui com és en l'actualitat. Per tant, haurem d'investigar la seva història geològica i els moviments i la posició d'aquests continents al llarg del temps.

Primerament se'ns van repartir unes fitxes, en les quals hi havia el mapa del món imaginari situat en el present, i en cada una, hi havia diferent tipus d'informació. Per exemple, en una hi apareixien les zones on s'havien trobat diferents fòssils de diferents èpoques; en un altre, els volcans que hi havia arreu del planeta; les serralades, etc. 

Aquest mapa  mostra una part de la superfície del planeta Gondwana.

Al principi, al veure totes les fitxes juntes, m'he trobat bastant perduda. Però entre les persones del grup hem pogut entendre-las bé i les hem omplert sense dificultats. L'única dificultat que trobàvem era que quan teniem que especificar quina creiem que era la causa (de cada fitxa), sempre obteníem la mateixa conclusió. Però hem acabat rumiant millor la resposta i hem pogut extreure més hipòtesis. 

Projecte Caminalcules

Aquesta activitat es basa en l'evolució de Caminalcules. Caminalcules són organismes imaginaris inventats per Joseph H. Camin (Sokal, 1983). 
El nostre objectiu és descobrir la història evolutiva d'aquestes espècies estranyes, i desenvolupar una manera d'identificar i classificar-les. Vam realitzar una taxonomia inicial:

Classe Dalmatus, Ordre Dalmatus                                 Classe Albinus, Ordre Albinus

Família Dalmatus                                                                Família Libellulus

-Genere Galapagus                                                             -Gènere Libellulus

2,12                                                                                      19,20

-Genere Unipedia                                                                 Família Cassis

22                                                                                         -Gènere Campanus

-Genere Proboscidea                                                            13,14

3,4                                                                                        -Gènere Blackbellus

                                                                                              28

Classe Tentaculus, Ordre Tentaculus

Família Rodondis

-Gènere Coclea

16,24

-Gènere Monoculus

1

Família Aletus

-Gènere Aletus

9

 Després d'això, se'ns van repartir fòssils de noves especies, les quals teniem que incorporar dins de la taxonomia inicial. Un cop incorporades, se'ns va repartir un altre conjunt d'espècies sense any d'existència especificat. Vam haver d'esbrinar-ho a partir d'una fotocopia de roques sedimentàries. Aquesta etapa va ser complicada, però un cop esbrinaves com s'identificaven els anys ja era més fàcil.

Seguidament, vam realitzar un qüestionari per saber si teniem els nostres resultats clars. 

Un cop tots teniem la taxonomia de les espècies, se'ns va repartir, per cada grup de dues persones, una espècie. D'aquesta teniem que realitzar un nou projecte i esbrinar: 

• La seva edat.
• Les seves relacions evolutives.
• La seva fisiologia
• La situació ecològica probable en aquest moment
• El seu grup taxonòmic? I el seu grup filogenètic? Quin nom li proposarà per a aquesta espècie?

Llavors, entorn aquest projecte, vam organitzar un congrés científic. El congrés estava format per diferents àrees on cada alumne realitzava una funció. Va ser una mica estressant perquè es va haver de realitzar en dues setmanes, i paral·lel-ment, s'havia de fer el projecte. Els científics convidats van observar els nostres projectes i ens van donar les seves opinions,les quals ens van servir d'ajuda. 

Finalment, vam arribar al següent resultat: 

EXPERIÈNCIA PERSONAL 

Aquest projecte m'ha semblat molt interessant i m'ha ajudat a entendre millor el tema de l'evolució de les espècies, i el que més m'ha agradat ha sigut el resultat del congrés científic. És una gran experiència.

Assaig, setmana dilluns 23

Les darreres tres setmanes se'ns ha plantejat un dilema sobre si s'havia de plantar blat de moro transgènic. La finalitat era informar-nos de què eren els transgènics i com funcionaven (a través de lectures) i poder treure una opinió personal per després realitzar un debat global de tota la classe.

Problema:

A la primera classe se'ns van repartir unes fitxes de lectura, on vam haver de subratllar el més important. Això abans de que el professor ens fes una petita presentació. A la segona sessió, amb una opinió personal ja pesada, fent una rotllana, vam realitzar un debat com si fossin membres de la comissió municipal. A la última sessió vam començar l'assaig individualment.  

He entès les lectures, menys la que estava en anglès perquè la lletra era molt petita i costava llegir-la. El problema presentat l'he entès perfectament, però m'ha costat decidir què opinar, ja que per una part veia beneficis cap als transgènics, però la petita probabilitat de que podria ser que no funcionessin em produïa dubtes.

Hunting for a gene, setmana dilluns 9

Després de realitzar totes les exposicions, vam arribar a la conclusió de que el gen que més participava a la degeneració neuronal era el Snf4, amb el seu gen homòleg MT3.

Durant aquesta setmana em realitzat una fitxa on podíem fer alguns experiments i treure conclusions hipotètiques.
Experiment: Mitjançant un virus, introduirem el gen MT3 i el gen Snf4, fent un ratolí transgènic, i el que obtindríem seria una degeneració neuronal elevada.

(recerca de les dianes de restricció)

Hunting for a gene, setmana dilluns 2

Fa una setmana vam començar un projecte anomenat "Hunting for a gene", el qual consisteix a identificar un gen que participi en la degeneració neuronal.

A partir de quatre fitxes, de diferents pacients amb diferents característiques, podíem veure el grau de participació de cada gen en cada pacient, i treure conclusions.
Llavors amb grups de dues/tres persones, observant els gens, vam poder omplir una fitxa posant la funció de quatre gens, sempre des de un punt de vista hipotètic.

                                                         

Un cop vam tenir la fitxa enllestida, se'ns va designar un gen a cada grup, i la nostre feina era concentrar-nos en aquell gen i buscar informació sobre ell amb la finalitat d'extreure conclusions mitjançant un powerpoint.
Procediment:
- Primer es tenia que traduir l'ADN del gen i triar la traducció més consistent.
- Trobar els gens homòlegs en Mus musculus
- I un cop teniem el gen homòleg, veure la funció d'aquest i si tenia alguna relació amb la degeneració neuronal.

Expressió Genètica/ Cèl·lules Mare /Clonació/ Enginyeria Genètica/Transgènics/ Teràpia Gènica

Ja ens hem endinsat més a fons i hem vist que les cèl·lules reben les ordres de les proteïnes, després el promotor rep la informació i la passa als gens.
Quan l'embrió va creixent les cèl·lules van escollint quina funció realitzaran en un futur. Per tant, hi ha dos tipus de cèl·lules: les totipotents (cèl·lules procedents del zigot) i les diferencials (cèl·lules les quals ja saben el seu funcionament).

Per la clonació, s'agafa una cèl·lula diferencial i se li treu una sèrie de bacteris per tornar-la a fer totipotent. Quan creixés aquesta cèl·lula modificada, es produiria la Clonació Reproductiva, la qual no és legal. Però existeix una clonació amb el nom de Clonació Terapèutica, que es legal, i permet la clonació de teixits o òrgans.

L'enginyeria genètica és el conjunt de tècniques que permeten la transferència d'ADN d'un organisme a un altre. El gen que es transfereix s'anomena transgènic.

Em caldria repassar una mica més la teoria, però a partir de les fixes amb activitats ho acabaré dominant.

Codi Genètic

      

Inicialment hem començat amb una activitat la qual ens porta a saber els nucleòtids de l'ADN.
Aquesta activitat tractava de descobrir la relació entre dos codis totalment diferents, com:

TTACCTCGC                            LeuProArg.

 I, amb l'ajuda del professor, vam arribar a descobrir això:

                                                                            

Un cop havíem tingut aquesta informació ens vam endinsar en la teoria del codi genètic. Primer de tot va venir Leewenhook, la teoria del qual deia que només el pare podia donar la informació genètica al fill. Però uns anys més tard, amb els estudis de Fred Griffith i Oward Avery, es va arribar a la conclusió que la herència tenia una base material i que els àcids nucleics feien que els bacteris poguessin matar. Chargaf va descobrir de què estaven fets els àcids nucleics i és qui va descobrir que dins de l'ADN estava fet de diverses molècules (les quals podem veure en la imatge anterior). I, finalment, Workson-Crick, van descobrir la forma de l'ADN i que dins d'aquest i havien dues cadenes, on les quals els codons es canviaven per: T-A, G-C.
 Fins ara sabem que la informació de  l'ADN es copia i, a través de la cèl·lula ARN missatgera (la qual el codó T es canvia pel codó U),  es transporta la informació fora del nucli. Després es tradueix en el citoplasma i es transforma en proteïna. Però a l'hora de copiar es poden produir errors i seria quan podrien sorgir mutacions.

Em sento satisfeta amb aquest tema, de moment, perquè ho he entès tot bastant bé i no he trobat cap dubte.